serveis / fonocirurgia
Entenem com a fonocirurgia el conjunt de tècniques quirúrgiques, en general de microcirurgia, adreçades no a donar una forma a les cordes vocals sinó a restituir la funció vocal de la laringe. No es realitza en funció de les lesions sinó en funció de les necessitats vocals del pacient. Cal considerar que una lesió pot caracteritzar la veu d'una persona o fins i tot ser compensadora. Per això la indicació de la fonocirurgia s'ha de reflexionar després d'haver passat per un procés de diagnòstic no només de les lesions com també de com fa anar la veu el pacient i d'haver assajat la reeducació vocal individualitzada en funció de les condicions i necessitats de cada persona. Per aquest motiu cal que el fonocirurgià treballi en equip amb el metge foniatra que actuarà com a coordinador d'un equip terapèutic i del logopeda que duu el dia a dia del procés reeducador. Sense un bon diagnòstic i una bona reeducació vocal pre i postoperatòries una intervenció no té garanties d'èxit per ben executada que estigui. La cirurgia representa un dia en un procés terapèutic que pot durar mesos.
En la nostra organització de treball, el pacient és vist i diagnosticat pel metge foniatra i se li proposa un pla de tractament amb un logopeda expert en veu. En el cas de que el resultat de la reeducació sigui insuficient per les necessitats vocals del pacient es planteja la necessitat d'una intervenció quirúrgica. Això és així en una part minoritària dels pacients, encara que hi ha patologies més quirúrgiques (papil•lomes, pòlips, grans paràlisis) i d'altres que ho són rarament (nòduls, sulcus, ectàsies).
Els pacients que s'han d'operar hauran de passar una entrevista i exploració amb el fonocirurgià, signar uns documents de consentiment informat i tindre un grau d'implicació (deixar de fumar, adaptar la seva agenda pel repòs vocal i baixa laboral, acudir a les sessions de reeducació pre i postoperatòries que li indiqui el metge foniatra). No són subjectes passius del procés de tractament. En la majoria de casos cal preveure la necessitat de guardar un repòs vocal absolut durant 6-7 dies i relatiu les 3-4 setmanes ulteriors a la intervenció. Durant aquest període cal evitar exercici físic intens i estar de baixa laboral que serà més o menys llarga en funció de l'exigència vocal del lloc de treball. En docents cal preveure una baixa de tres mesos.
Hi ha intervencions que s'adrecen a extirpar lesions de la superfície de la corda vocal com ara nòduls, pòlips o franges d'edema i poden semblar a priori més fàcils de dur a terme tot i que impliquen la necessitat d'una alta precisió per a ser eficaces. En altres patologies cal dissecar l'interior de la corda vocal, per exemple en sulcus, quists epidèrmics, quists mucosos…En aquest cas parlem de tècniques d'execució més difícil però que en mans experimentades tenen bons resultats. L'agressió quirúrgica és més gran i cal ser molt estricte en preveure unes condicions òptimes del procés pre i postoperatori. En alguns casos l'objectiu de la intervenció és el canvi de la forma de la corda vocal, sobretot millorant-ne els defectes de tancament, com passa en les paràlisis o en les vergetures, cas en que podem augmentar el volum de la corda vocal amb injeccions de greix del propi pacient obtingut per liposucció, injeccions d'hidroxiapatita o desplaçant la corda vocal cap a la línia mitja introduint falques de silicona per via externa a través d'una incisió cervical i una finestra creada al cartílag de la laringe, tècnica anomenada tiroplàstia tipus I. Fixem-nos que en aquests casos no hi ha extirpació de lesions com a tals.
En els darrers anys ha augmentat el nombre de pacients amb cicatrius de les cordes vocals originades per intervencions prèvies de fonocirurgia amb mal resultat. És difícil de predir el resultat que podem oferir-los, però en força pacients, encara que no es pugui restituir la plena normalitat, es pot oferir una milloria suficient amb tècniques que combinen disseccions intracordals amb aplicació d'àcid hial.lurònic, seccions d'adherències entre les dues cordes vocals anomenades sinèquies complementades amb aplicació d'un medicament citostàtic, la mytomicina, per a procurar que no es tornin a formar i, si cal, tècniques d'augment amb injeccions com les descrites prèviament.
També s'ha convertit en una rutina del nostre centre el tractament de pacients afectes de papil•lomatosi laríngia recidivant de l'adult (adult onset RPR) combinat la vacunació terapèutica, els suplements de fitoteràpia, la cirurgia mínimament agressiva i la injecció de cidofovir, un fàrmac antivíric. Els resultats fins a la data han estat encoratjadors, havent participat en un grup d'estudi multicèntric europeu per a analitzar-ne la seguretat i eficàcia.
La major part de les intervencions es practiquen amb anestèsia general, excepte les tiroplàsties donat que necessitem fer parlar al pacient per a avaluar la talla de la pròtesi que fem servir. Normalment el pacient ve en dejú per a ser operat al matí i marxar d'alta al cap de poques hores en bon estat general, és el que en diem règim de cirurgia major ambulatòria (CMA).
Les operacions es fan amb instruments freds (per convenciment no fem ús del làser quirúrgic).
Les indicacions de fonocirurgia en nens són més restrictives i aconsellem fer-les al principi de les vacances escolars per a facilitar el repòs vocal.
Hi ha poques complicacions i el postoperatori sol ser tranquil i gens o poc dolorós fora d'algunes molèsties a la llengua o per petites erosions en alguns pacients.
En funció de la intervenció es prescriuen més o menys fàrmacs postoperatoris entre els quals sol haver-hi analgèsics, protectors gàstrics, antibiòtics, corticoides orals i ansiolítics-relaxants musculars.
activitats destacades
2 i 3 de febrer de 2024
Barcelona
Et pots inscriure en aquest enllaç
Accedeix a la guia...